dilluns, 13 de setembre del 2010

eu já sou paulista!

04h00 - sona el despertador: neteja, esmorzar i a buscar un taxi

05h00 - arribo a una cua d'unes 20 persones de nacionalitats molt diverses... no és per comprar entrades per un concert, és la Policia Federal

07h30 - un home recull dades dels que fem cua... un centenar de persones, aproximadament

08h00 - s'obren les portes, comença el caos

08h10 - on coi haig d'anar?

08h40 - després de pujar i baixar per l'edifici, de preguntar a tots els que no tenien la resposta, trobo la cua que pertoca

en aquest punt és molt important haver fet totes les gestions prèvies (tenir el paper del consulat de Brasil a Barcelona i el visat d'estudiant [que en el seu moment ja va portar força temps, força burocràcia i força fotocòpia], el registre d'entrada al Brasil, còpies compulsades del passaport [això es fa al cartório, que és com una mena de notari municipal, una altra petita odissea], haver pagat les tasses al banc, 2 fotos carnet, haver-se registrat al consulat), ja que ningú vol tornar un altre dia a la Policia Federal

09h15 - quan sóc atès resulta que la meitat de papers que porto no em serveixen i en els que em serveixen em falten dades... m'envien a descobrir-les i a tornar a començar a la cua

10h30 - ara sí, m'atenen i tinc tot el necessari!

10h31 - em prenc un minut per menjar alguna cosa, fer necessitats, beure aigua... i respirar! fins al moment no m'atrevia a deixar la cua

10h32 - a la sala d'espera, una altra vegada (sala d'espera mal dimensionada, evidentment, seria massa fàcil si hi hagués espai per tots!)

11h30 - finalment, últim tràmit, deixar totes les marques dactilars hagudes i per haver per a que quedin registrades a la Policia Federal del Brasil

11h35 - a les 15h se suposa que em donaran finalment el document que acredita que sóc un ciutadà temporal (i legal) al Brasil... i tot i que no queda pecisament a prop vaig a dinar a casa, que ja odio aquest lloc

12h30 - a casa fent el dinar... tinc classe a les 14h i a les 17h30, i encara crec que puc arribar a la segona classe (innocent...)

15h00 - més relaxat i sant torne-m'hi: criden a la gent pel nom per retornar-los el passaport i entregar-los la nova documentació... unes 150 persones s'intenten apretar en un mateix espai mentre per megafonia van sonant noms que no s'entenen (ho deuen dir amb una madalena a la boca, no hi ha cap altra explicació possible)

18h00 - és un gustàs sentir el teu nom mal pronunciat quan la sala ja està gairebé buida i ja has perdut l'esperança de sortir algun dia d'allà... el que ja no és tant bonic és que el paper que et donen és provisional, i fins al cap de 6 mesos no pots anar a buscar el definitiu

19h00 - arribo a casa, faig la compra al súper... i a descansar!

DE L'EXPRIÈNCIA...
- fer totes les gestions prèvies en un dia quan no coneixes la ciutat és tota una aventura!
- a la tercera vegada que vaig intentar anar al consulat ho vaig aconseguir... ja deia en un altre post que mai et pots fiar dels ônibus, i això em va servir per fer turisme als barris on em deixaven tirat
- el bon ambient, a vegades tens, però prou amigable, que es crea entre tots els que estan en la mateixa situació a la Policia Federal... fins i tot en poden sortir algunes amistats! això sí, si algú ho ha de fer alguna vegada molt millor anar-hi acompanyat, anant-hi sol corres el risc d'entrar en crisi en qualsevol moment
- i finalment: poder dir que ja sóc paulista!

2 comentaris:

  1. felicitats!! superar l'intricat món de les traves burocràtiques no és gens fàcil, gairebé deu ser com treure's el carnet de conduir!! ¬¬'
    després d'això qualsevol gestió semblarà una broma!!
    petons!

    ResponElimina
  2. Felicitats i Força Xavi!
    guifré

    ResponElimina