dimecres, 24 de novembre de 2010

hoje eu saí dos confins de meus mapas...

Avui he decidit anar a veure una intervenció artística en un punt ben allunyat de tot el que conec de São Paulo. He estat viatjant dues hores en bus entre el caos de la ciutat. He sortit dels límits dels mapes que tinc. La meva pell, poc a poc, s'ha anat tornant cada vegada més blanca pel contrast amb la pell de la gent que anava pujant al bus. Hi ha hagut algun moment de crisi en el què m'he preguntat si realment calia fer aquest trajecte tot sol... havia pres algunes notes dels carrers per on havia de passar el bus, però feia estona que no reconeixia cap nom. Poc després m'he quedat més tranquil, noms (re)coneguts. M'he adonat que cada vegada hi havia menys diferència de classes socials... i és que al centre, on hi ha la meva universitat, trobes executius encorbatats que esquiven "moradores de rua" dormint entre cartrons al mig del carrer en ple dia, els mateixos que nosaltres hem d'esquivar en el camí del bus a la uni. I és que ben a prop hi ha un barri conegut amb el nom de Cracolándia. Així que en poca estona m'he sentit en el lloc més segur del món. La intervenció: projecte Giganto, en el que es presenten fotografies de gran format en espais públics. Són imatges de gent i de paisatges situades en llocs quotidians buscant un diàleg entre el ciutadà i l'entorn urbà. Amb timidesa he tret la càmera i he fet poques fotos, al cap i a la fi jo destacava bastant. La primera foto és del costat de la uni. Em va captivar tant aquesta imatge que no vaig para fins a trobar-ne l'autor, i això és el que em va portar a conèixer el projecte Giganto, i avui a travessar la ciutat.


dimarts, 9 de novembre de 2010

a capital do tercer milénio e as cachoeiras da chapada dos veadeiros

Segon feriado (festiu) de l'estada, segon viatge. Lluny o a prop necessites sortir de tant en tant de São Paulo. Destí: Brasília, capital futurista i visita obligada per a arquitectes; i Chapada dos Veadeiros, enmig del cerrado, el que seria la sabana brasilenya. Un cop més molts contrastos. 5 dies, 3000 km.

Sortir en cotxe de São Paulo ja és una aventura. Et pot fer pedre molt de temps. I només sortir de la ciudtat sorprèn la rapidesa amb la que ens trobem amb una vegetació tant exuberant just al costat de l'autopista... i les faveles que hi creixen enmig. Primera parada Goiânia, capital de l'estat de Goiàs. Es tracta, un cop més, d'una ciutat planejada al segle XX per ser la capital de l'estat. Només hi fem nit, i el poc que veiem no ens anima a conèixer-la més... simplement som prou a prop de Brasília com per arribar-hi el dia següent.

Brasília... sorprenent del primer a l'últim moment. La capital futurista de Brasil té metro i autobusos, però només és còmode recórrer-la en cotxe. Els carrers que distribueixen el trànsit són tant amples que en cas d'una fugida en massa dels habitants de la ciutat per invasió extraterrestre (no tant improvable com es podria pensar) molt provablement no es produiria cap col·lapse. De fet es tracta d'una ciutat d'uns 2 milions d'habitants que havia estat planejada per a 500.000 habitants, i això us pot donar una idea de com de descomunals són les vies d'accés.


A principis del segle XIX va aparèixer per primera vegada la idea de traslladar la capital de Rio de Janeiro cap a l'interior per poder treure profit de les riqueses de l'interior. A finals del mateix segle, a Itàlia, el monjo Dom Bosco va profetitzar que una nova civilització emergiria del Brasil entre els paral·lels quinze i vint. A la Constitució de 1891 es va designar l'espai que ocuparia la nova capital, però no va ser fins al 1955 que el somni es va fer realitat. Juscelino Kubitschek, el llavors president del país, va ser qui va aconseguir portar a la pràctica aquesta idea. Amb Lúcio Costa com a principal urbanista i Oscar Niemeyer com a principal arquitecte, el 1960 Brasília era oficialment la capital del Brasil.

De la profetització de Dom Bosco, evidentment, no en va sortir només la ciutat de Brasília. Per la zona han aparegut diversos cultes y religions que realment esperen que durant el tercer mileni aparegui a Brasília una nova civilització... i per posar-ho fàcil s'han dedicat a construir "discoportos", és a dir, pistes d'atterratge per a OVNIs.

La nit que del dia que vam arribar a Brasília ja en marxàvem direcció Chapada dos Veadeiros. Aquí van començar dos dies entre la naturales exhuberant del Cerrado. El Cerrado és la segona ecorregió del país després de l'Amazònia. De les 10000 espècies de plantes que té el 44% no es troben enlloc més del món. Però també és la zona del país que més ràpid s'està desforestant, sobretot per la creació des dels anys 70 de grans plantacions de soja i de camps de pastura.

Sembla mentida, però al parc no hi vam arribar a entrar, ens vam quedar a les portes. Vam fer nit en un meravellós càmping de São Jorge, població a l'entrada del parc a la qual s'hi arriba per un camí de terra que et fa sentir al mig del no res. Les possibilitats de la zona són tantes que al final només vam visitar els llocs situats en propietats privades: el Vale da Lua, zona on l'aigua ha esculpit les roques amb formes ben peculiars, recordant un paisatge lunar; i cachoeira de Raizama, cascada que cau en un profund congost. Ens hem pogut banyar en piscines naturals en aquests rius i en aigües termals durant la nit sota la pluja... Chapada dos Veadeiros entra a la llista de llocs on tornar i seguir explorant!


La tornada: 1300 km en un dia per tornar a la grisa ciutat de São Paulo. A continuació teniu algunes fotos més del viatge.


castanyada paulista

Pa amb tomàquet, escalivada, botifarra amb seques, panellets. Catalans, riojana, zaragozana, madrilenys, portuguesos, francesos, alemany, brasilenys, argentí, chilens. Panellets d'ametlla, xocolata, cafè, coco, goiaba, mango. En resum: saudades, exportació, innovació. Bon profit!