o meu bairro

Oi pessoal!

Encara no tinc fotos de la casa on visc ja que no està massa preparada... Però ja us puc deixar alguna foto del barri. El meu barri és Vila Madalena, un oasis de casetes petites i de colors en una ciutat on els edificis d'apartaments tenen almenys 20 pisos. De dia és força tranquil, fins i tot una mica apagat. Per la tarda s'anima i es comença a veure gent que entra i surt de botigues de moda i galeries d'art. De nit tot i s'ilumina i és quan hi ha més activitat en les desenes de bars, restaurants de tots els estils, música en directe...

I passejant pels carrers plens de grafittis el barri et regala petites poesies en els noms dels seus carrers...

minha primeira feijoada, maracatú e mudança

Una imatge val més que mil paraules... una mica tòpic, però és que les fotos s'expliquen millor que jo!

Una churrascada a l'Oka, la casa de les amigues de la uni (on viuen les 4 de l'ETSAV (2 catalanes, una riojana i una maña), 4 francesos, 1 alemany i 1 brasiler):


La meva primera feijoada (ara l'haig d'aprendre a fer):


I el meu primer maracatú (ara haig d'aprendre a tocar i a ballar):


I ara que ja fa tres setmanes que sóc aquí finalment tinc un lloc on viure! Avui toca mudança: reorganitzar el caos creat aquests dies i emportar-me'l cap a un nou lloc, al barri de Vila Madalena. Agrairé tenir el meu propi espai... però després de tants dies aquí, compartint les primeres experiències amb aquestes noies, m'adono de que les trobaré molt a faltar. No és un adéu per sempre, evidentment ens seguirem trobant a la uni, en sopars, fent uns chopinhos (unes canyetes) o viatjant pel país, però hem estat prou temps junts com per agafar-nos carinyo mútament.


Si l'internet de la nova casa funciona en condicions en breu us l'ensenyo! I si no haureu d'esperar una mica més...

Fins aviat!

eu já sou paulista!

04h00 - sona el despertador: neteja, esmorzar i a buscar un taxi

05h00 - arribo a una cua d'unes 20 persones de nacionalitats molt diverses... no és per comprar entrades per un concert, és la Policia Federal

07h30 - un home recull dades dels que fem cua... un centenar de persones, aproximadament

08h00 - s'obren les portes, comença el caos

08h10 - on coi haig d'anar?

08h40 - després de pujar i baixar per l'edifici, de preguntar a tots els que no tenien la resposta, trobo la cua que pertoca

en aquest punt és molt important haver fet totes les gestions prèvies (tenir el paper del consulat de Brasil a Barcelona i el visat d'estudiant [que en el seu moment ja va portar força temps, força burocràcia i força fotocòpia], el registre d'entrada al Brasil, còpies compulsades del passaport [això es fa al cartório, que és com una mena de notari municipal, una altra petita odissea], haver pagat les tasses al banc, 2 fotos carnet, haver-se registrat al consulat), ja que ningú vol tornar un altre dia a la Policia Federal

09h15 - quan sóc atès resulta que la meitat de papers que porto no em serveixen i en els que em serveixen em falten dades... m'envien a descobrir-les i a tornar a començar a la cua

10h30 - ara sí, m'atenen i tinc tot el necessari!

10h31 - em prenc un minut per menjar alguna cosa, fer necessitats, beure aigua... i respirar! fins al moment no m'atrevia a deixar la cua

10h32 - a la sala d'espera, una altra vegada (sala d'espera mal dimensionada, evidentment, seria massa fàcil si hi hagués espai per tots!)

11h30 - finalment, últim tràmit, deixar totes les marques dactilars hagudes i per haver per a que quedin registrades a la Policia Federal del Brasil

11h35 - a les 15h se suposa que em donaran finalment el document que acredita que sóc un ciutadà temporal (i legal) al Brasil... i tot i que no queda pecisament a prop vaig a dinar a casa, que ja odio aquest lloc

12h30 - a casa fent el dinar... tinc classe a les 14h i a les 17h30, i encara crec que puc arribar a la segona classe (innocent...)

15h00 - més relaxat i sant torne-m'hi: criden a la gent pel nom per retornar-los el passaport i entregar-los la nova documentació... unes 150 persones s'intenten apretar en un mateix espai mentre per megafonia van sonant noms que no s'entenen (ho deuen dir amb una madalena a la boca, no hi ha cap altra explicació possible)

18h00 - és un gustàs sentir el teu nom mal pronunciat quan la sala ja està gairebé buida i ja has perdut l'esperança de sortir algun dia d'allà... el que ja no és tant bonic és que el paper que et donen és provisional, i fins al cap de 6 mesos no pots anar a buscar el definitiu

19h00 - arribo a casa, faig la compra al súper... i a descansar!

DE L'EXPRIÈNCIA...
- fer totes les gestions prèvies en un dia quan no coneixes la ciutat és tota una aventura!
- a la tercera vegada que vaig intentar anar al consulat ho vaig aconseguir... ja deia en un altre post que mai et pots fiar dels ônibus, i això em va servir per fer turisme als barris on em deixaven tirat
- el bon ambient, a vegades tens, però prou amigable, que es crea entre tots els que estan en la mateixa situació a la Policia Federal... fins i tot en poden sortir algunes amistats! això sí, si algú ho ha de fer alguna vegada molt millor anar-hi acompanyat, anant-hi sol corres el risc d'entrar en crisi en qualsevol moment
- i finalment: poder dir que ja sóc paulista!

contrastes

Olá!

Dimecres va fer dos setmanes que vaig deixar Maun, Botswana. I també feia una setmana que vaig arribar a Sao Paulo, Brasil. Els contrastos són espectaculars. I si no mireu aquests dos cap vespres (suposo que no cal que digui a on es correspon cada un, no?).

Al final em vaig poder quedar a casa de les companyes de la uni, de manera que durant el pont he pogut fer gestions legals i turisme per la ciutat. Dins la mateixa ciutat els contrastos també són molt grans, cada barri és un món. Tot el que fins ara havia vist a Europa aquí se m'ha quedat petit. I enriu-te'n dels set turons de Roma! Aquí cada dos per tres estàs pujant i baixant muntanyes, vas trobant grans miradors on veus el mar d'edificis que és la ciutat, i les grans autopistes que la travessen per tot arreu.

També he après que si vols anar en bus (ônibus) a algun lloc t'ho has de pensar dues vegades, tant pel que pot tardar a arribar el bus a la parada com pel que pot tardar a superar el trànsit de la ciutat; a més a més es pot considerar un esport de risc, hi ha moments que fa tals bots que deixes de tenir contacte amb el seient durant uns segons.

Ara ja porto dos dies de uni, i tot bé: tant els alumnes com els professors. De fet m'ha sorprès que de moment cap professor m'ha posat cap problema per arribar un mes tard, més aviat m'han donat la benvinguda molt amablement i han estat encantats de parlar una estona de Barcelona.

I aquesta nit festa a la uni, demà excursió a la costa amb la uni, diumenge fent feina per una entrega el dilluns, encara un munt de gestions legals per fer i el més important: queda buscar algun lloc per viure. Així que l'agenda estarà força apretada durant els propers dies!

Per als que ho llegiu a temps: bona diada!

eu chegué felizmente

Després de molt de temps de pensar i preparar aquest viatge ahir a la tarda vaig arribar finalment a Sao Paulo!

Les companyes de la uni em van acollir molt amablement en aquesta primera nit, i fins i tot em van portar a sopar. Estava bastant cansat, però vaig agrair poder desconnectar del viatge i aterrar a la ciutat. I com que res és per sempre aquesta nit canvio de lloc i vaig cap a un hostal que elles mateixes m'han recomanat, on serà més fàcil buscar gent que vulgui compartir un pis o habitació.

I bé, pel que fa a la universitat: ja arribo un mes tard que a més resulta que arribo en pont, aixñi que fins dimecres que ve no tindré classes! Per la vostra informació: dia 7 de setembre és el dia de la independpència del Brasil.

I finalment, per a que us feu una idea de la ciutat on sóc us deixo una foto feta desde el terrat del seu edifici.