Rio de Janeiro e Ilha Grande

Aquesta vegada ens barregem força gent per viatjar... La Maria, la Marta i jo; tres amigues de Logroño, Zaragoza i Barcelona que les han vingut a veure, el nostre company de pis portuguès, i un amic francès... l'únic que no pertany a la secta dels arquitectes.

24 de gener, Rio de Janeiro
Llevar-se a les 4h i a continuació fer 6h de bus per arribar, un cop més, a Rio de Janeiro. Repeteixo destí, però la ciutat té molt per oferir. Estem cansats, així que fem dia de platja. Primer Copacabana, i després Ipanema. Molt més bonica però amb l'aigua gelada! I la posta de sol... que fins i tot rep aplaudiments. Així doncs hi ha llocs en el món on el sol és aplaudit quan cada dia acaba el seu trajecte!


25 de gener, Rio - Niteroi
Dia de visita pels llocs més turístics de la ciutat per als que no hi han estat... així que jo vaig pel meu compte a Niteroi, ciutat dormitori a l'altre banda de la bahia on es troba Rio de Janeiro. Niteroi és Niemeyer. I el MAC es converteix en el millor dels continents de l'arquitecte amb un dels pitjors continguts (entre els quals hi ha, òbviament, una exposició de fotografies d'edificis del propi arquitecte). De tornada quedo amb el Vini, brasiler que vam conèixer quan ell vivia a Barcelona. Practiquem portuguès i espanyol, passem el temps a Ipanema i anem a un concert d'un grup brasiler, Barão Vermelho. És fantàstic trobar cares conegudes tant lluny de casa!


26 de gener, Ilha Grande
Matí frenètic, bus, taxi, autocar, vaixell i, finalment, el paradís... del consum. Abrão, la principal població de Ilha Grande, és botigues, restaurants, agències de viatges.
27 de gener, Ilha Grande
Trilha (camí) cap a Lopes Mendes. Mai he suat tant! La calor i la humitat del tròpic ens ofeguen, però almenys ens trobem a l'ombra de la selva atlàntica. Deixem pes i motxilles a Palmas, platja semideserta amb un parell de càmpings on dormirem, i seguim el camí. Lopes Mendes és una platja llarguíssima, i a l'aigua mai t'hi acabes d'enfonsar. Ben a prop anem a la platja de Santo Domingo, més petita i més bucòlica. Cada platja és un paradís, no existeixen les platges lletges!


28 de gener, Ilha Grande
Veiem sortir el sol i fem trilha de tornada a Abrão, i trilha d'anada a Dois Rios, el camí més llarg. A mig camí recuperem energies en unes piscines naturals al costat d'un riu. I finalment, esgotats, arribem a Dois Rios. I és la millor, entre dos rius, selva exuberant, morros, aigua cristallina. Desgraciadament no podrem seguir per les platges del sud de l'illa, que són les millors, doncs hi ha camins tancats pels efectes de la pluja, així que emprenem el camí de tornada i dormim a mig camí.


29 de gener, Ilha Grande
Tornem a tornar a Abrão... i agafem un vaixell que ens durà al nord de l'illa, Lagoa Azul, explosió de colors entre peixos i corals. Aquí el grup es divideix, uns tornaran cap Abrão en el vaixell, els altre farem el camí a peu. Dormim a Saco do Céu, petit poble de pescadors on el turisme i explotació de l'illa no hi han arribat.


30 de gener, Ilha Grande
Seguim el camí i ens desespera el que trobem per les platges del nord. Estan completament atacades pel turisme, i com més a prop som d'Abrão més brut i més aglomeracions trobem. Sort que aquí no s'hi poden construir els hotels que es construeixen a la costa d'Espanya...! Passegem entre les ruines dels que havien ocupat l'illa en altres èpoques i ens retrobem amb la resta del grup. Passem l'última nit a Abrão, ben lluny de les platges paradisíaques que l'illa ens ha regalat.


Aquí us deixo la resta de fotos del viatge: Niteroi, platges i més platges.

carnaval do Brasil!

Ni Rio de Janeiro, ni Salvador, ni Recife, ni tan sols São Luis do Paraitinga. Ni grans comparses ni disfresses espectaculars. Res d'allò que un més s'espera quan li parlen dels carnavals de Brasil, i tot i això, hem viscut uns carnavals irrepetibles i incomparables amb la nostra manera de cel·lebrar el carnaval. Les ciutats es paralitzen, el país es posa en pausa. I durant 5 dies cel·lebrem carnavals!

En realitat no hem vist res de l'altre món... Hem seguit blocos pels carrers amunt i avall, cantant tornades populars, amb gent de totes les edats (i colors, en un país com aquest no cal dir-ho!), amb tothom bolcat al carrer. No és res que no haguem vist en les festes majors de qualsevol poble de Catalunya, no?

Així doncs el que ha estat realment sorprenent és la manera de cel·lebrar-ho. Que tot el país, TOT, cel·lebri la mateixa festa amb el mateix entusiasme és el que la fa incomparable, és quelcom que no he vist ni a Catalunya ni a cap altre lloc. Quan algú et diu que el Carnaval "es porta a dins" ho trobes exagerat, però quan el veus realment t'ho acabes creient. A partir de les dues del migdia tothom surt al carrer. Cada ciutat, cada barri, cada comunitat té la seva festa, el seu bloco. Només a São Paulo hi ha més de 50 blocos simultanis arreu de la ciutat.

Un bloco és com una comparsa. És un grup que pot anar de 5 músics a tots els que puguis imaginar, moltes vegades només percussionistes, que es passeja amunt i avall pels carrers d'un barri mentre la gent els va seguint. A vegades disfressats i a vegades no. I durant 5 dies seguits, de les 14h fina a altes hores de la matinada (les 5h, les 6h...) tens algun bloco per seguir.

Per primera vegada per als nostres ulls São Paulo s'ha convertit en una ciutat per a les persones, els cotxes s'han fet enrere, la gent consumeix tranquilament al carrer. Tant debò s'atrevissin a envair la ciutat d'aquesta manera molt més sovint!

I de fet al Brasil hi ha dos carnavals, el de sambòdrom i el de carrer. I el que la gent vol i reclama és el carnaval de carrer, el que es viu, no el que es veu, com al sambòdrom. Nosaltres, perquè era ben a prop de casa, i perquè l'organitzaven amics nostres, vam anar sovint al bloco Vai Quem Qué (hi va qui vol), que seria el bloco de tots, tal i com diu la tornada més cantada:

Vai, vai, vai,

vai quem quer,

Entra bicha, entra homem,

Entra véia, entra mulher!