dimecres, 10 d’agost del 2011

Machu Picchu

8 d'agost, Cusco - Aguas Calientes

Dia de trajecte cap al Machu Picchu. El problema és que arribar-hi o és car o és difícil. La qüestió és arribar a Aguas Calientes, o Machu Picchu Pueblo, la població que hi ha just a sota. Desde Cusco hi ha un tren que t'hi porta en poc més de 2h, però és extremadament car i supera el nostre pressupost. Així doncs escollim el camí llarg i econòmic. La via ràpida per arribar al Machu Picchu és a través del Valle Sagrado, però no hi ha carretera. En un principi hauríem volgut fer el camí inca que el travessa, però cal fer la reserva amb tres mesos d'antel·lació, i fa tres mesos no sabíem ni si faríem aquest viatge. Així doncs agafem un autobús popular (que significa que no és exclusiu dels guiris, o gringos) que en 7 hores ens porta a la població de Santa María. En comptes de baixar pel Valle Sagrado entra per una vall paral·lela i fa un ascens per una sinuosa carretera fins a un coll nevat. Des d'allà va baixant, i mentre passen les hores la temperatura puja i ens anem endinsant en la vegetació tropical. A Santa María som molt més avall del Valle Sagrado, i per tant cal pujar fins a arribar a Aguas Calientes. Allà ens agafa un cotxe particular i per un preu miserable ens porta per una precària carretera de terra fins a Santa Teresa, riu amunt, passant pel costat de grans precipicis que val més la pena no mirar. En aquest punt un altre cotxe ens fa el trajecte de 30 min que ens queda fins a una estació hidroelèctrica, i aquí s'acaba la carretera. També és aquí on acaba el tren que ve de Cusco, i només ens queden 1h30 de camí a peu pel costat de la via per poder arribar a Agusa Calientes. De seguida se'ns fa de nit, però la lluna ens ilumina el camí. Caminem pel fons d'una vall ben profunda, i el camí va vorejant una gran muntanya. Com que és de nit no ho sabem, però estem vorejant el Machu Picchu. Finalment arribem al poble, plantem la tenda que hem llogat i anem ben ràpid a sopar, que ja estem afamats. Aguas Calientes és una espècie de ressort turístic on tothom hi està de pas, ple de resturants i allotjaments de tot tipus i nacionalitats, tots molt cars. El poble se situa en una corba al fons d'aquesta profunda vall, emmarcat per grans muntanyes que li fan ombra plenes de vegetació tropical. És un lloc ben extrany, tenint en compte que després d'un llarg dia de viatge semblava que anéssim a un lloc solitari i remot (bé, siguem realistes, ja ens ho temíem, ningú esperava que el Machu Picchu fos solitari i remot, o almenys en aquest segle!).


9 d'agost, Machu Picchu

Ens llevem a les 4h de la matinada, doncs volem veure la muntanya sagrada amb les primeres llums del matí. A les 4h30 ens presenciem a la porta d'entrada que hi ha a la vall, que no obren fins les 5h. Després d'un esgotador ascens escales amunt a les 5h35 som a la porta superior, a uns 2400 m. Arribem dels 10 primers, i darrere nostre la cua es va fent llarga a mida que segueix pujant gent, a peu o en bus, mentre el dia comenca a clarejar i la boira matinal es va enlairant. A les 6h finalment s'obren les portes i podem accedir a les ruines inques. Durant uns instants se'ns congela la respiració, els ulls no donen crèdit a la majestuositat del lloc. Però de seguida deixem enrere les ruines i fem camí cap al cim Machu Picchu, a 2795 m d'alcada, des d'on volem veure com els primers rajos de sol cauen sobre les ruines. Arribem a les 7h, esgotats, però a temps de veure l'espectacle solar. Som els primers en arribar, i poc després arriben dos espanyols més... això explica l'afany colonitzador del espanyols de fa cinc sgles? Ho portem a la sang? Deixem passar l'estona contemplant los ruines des d'aquest punt priviliejat, mirant d'entendre la cultura inca.

Quan van arribar en aquest racó remot del Andes devien alucinar, doncs la naturalesa ha creat tota sola les imatges i els conceptes que adoraven i seguien. Les ruines es situen entre dues grans muntanyes, el Machu Picchu, on som, i el Huayna Picchu, a l'altra banda. Per comencar adoraven les dualitats, i aquestes dues muntanyes de forta personalitat ja els devien cridar l'atenció. A més se situen just al costat d'una altra muntanya solitària, el Putukusi, fent referència als parells i als imparells, altres conceptes venerats pels inques. De fet el conjunt que ells van veure en aquesta zona és de dimensions enormes. Putukusi actua com a eix i centre d'un cercle de muntanyes, el Machu Picchu, el Huayna Picchu i dues muntanyes més, i alhora aquestes són encerclades per un altre cercle d'enormes muntanyes molt més altes. L'entorn és ben especial! De fet hi ha petits temples en cada una d'aquestes muntanyes, però tardaríem molts dies a explorar-los tots.

Però no s'acaben aquí les referències. En les escarpades parets del Huayna Picchu un pot imaginar la cara ferotge d'un puma, les formes més properes recorden un còndor en posició de repòs. Aquestes són les formes que la naturalesa va propiciar, i aquí va comencar el procés de planejament de la ciutat fent referència a altres animals adorats. Des d'on estem, la part dreta de la ciutat representa un llangardaix que s'ha enfilat des de la vall. La part esquerra representa un puma, però no podem percebre aquesta forma, s'hauria de fer des de l'altra banda de la vall.

Finalment baixem cap a les ruines, però encara no dediquem temps a explorar-les, doncs tenim entrada a les 10h per pujar al Huayna Picchu, de 2667 m d'alcada, i amb altres ruines ben a la vora d'enormes precipicis. Des d'aquest punt es té una vista inversemblant de les ruines, però de fet la que és l'eix vertebrador de la ciutat inca. Per comencar, veient el conjunt des d'aquest cant´, tot i saber els grans pendents que hi ha, sembla que sigui completament pla, i de fet, sembla que algú hagi fet un dibuix a la muntanya. Tots els conjunts s'integren en un de sol per representar un còndor volant. El dibuix és fet del revés però la imatge no podria ser més clara i evident. Els inques van trobar en el Machu Picchu el punt culminant de les seves adoracions. Aquest és el còndor que ha sobrevolat el Valle Sagrado fins a arribar al final apoteòsic que és el Machu Picchu.

Baixem, per fi, a explorar les ruines. Un queda ben impressionat de les dimensions del lloc, del domini que van tenir sobre la pedra, i sobretot del domini que van tenir sobre l'astronomia i com van saber-la llegir per poder-ne treure profit en l'agricultura. Finalitza un dia espectacular on cada passa ha estat una nova sorpresa.

A la tornada actualitzaré l'entrada amb les fotos, i veureu com les imatges referides queden ben clares. Un petó a tothom desde Cusco, i ara ja de camí cap a Lima!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada