la traca final!

Fa força temps que us tinc desinformats... i avui que és el meu últim dia a Sao Paulo és un bon moment per posar les coses al seu lloc! Ja fa un temps que em pregunteu: jas has tornat? no tronaves al juliol? és a mitjans d'agost? has pensat en quedar-te? I el més important: què hi fas a Sao Paulo si fa un mes que han acabat les classes?

Doncs bé, aquest mes de juliol la Marta, la María i jo hem estat treballant a l'estudi Andrade Morettin fent un concurs per l'ajuntament de Sao Paulo. Els dos arquitectes són professors d'Escola de Cidade, i com que els ha agradat bastant com treballàvem ens van demanar una col·laboració per a aquest concurs. Tal com ho llegiu: no ens han contractat com a becaris, ens han demanat feina d'arquitectes! Així que tots els plans de viatges pel juliol els vam deixar de banda i ens hem quedat a Sampa fent aquesta feina.

Avui hem entregat aquest projecte després d'un mes de feina. En aquest concurs l'ajuntament proposa 22 zones degradades de la ciutat, i nosaltres n'hem agafat una. Són zones bastant disgregades, i en totes elles hi ha àrees amb favela. El que demanen són projectes de recuperació de les zones més degradades, i sobretot la demolició o reurbanització de les faveles i la conseqüent proposta d'edificis d'habitatges per recol·locar-hi les persones desallotjades. La resta del projecte és lliure, un pot proposar nous equipaments, nou viari, nous transports i fins i tot nova reparcel·lació del sòl.

Després d'aquest temps, fent-ho el millor possible, no sabem si guanyarem, però el que si sabem segur és que hem après molt. Per primera vegada treballem en un projecte real, i els problemes als que ens hem enfrontat són reals. Molt sovint ens hem preguntat què passaria si guanyéssim aquest concurs, doncs per molt que nosaltres no ho creiem possible, els arquitectes que ens han contractat si que ho creuen. Què passaria si es construís? Un no pot parar de preguntar-se si està fent bé la seva feina, si realment està donant el millor, si els resultat d'aquest projecte pot recuperar i dignificar tota aquesta àrea... I hem après que aquestes preguntes no tenen resposta: hi ha massa factors en joc! Però en tot casa, potser de manera innocent al principi, sempre intentat fer el projecte pensant en els que el viuran.

Aquest mes ha estat força extrany: com que ens hem quedat a Sao Paulo som els únics que hem despedit a gairebé tothom. Molts amics han aprofitat per viatjar, però tots tenien el vol de tornada a casa seva desde Sao Paulo, així que tots han passat per casa per despedir-se... I hem aguantat estoicament. I ja els trobem a faltar...!

Seguint amb les preguntes i les respostes: quan torno? El 31 d'agost tinc vol a Barcelona, i arribo l'1 de setembre. Avui, d'aquí a tres hores, tinc un vol a Santa Cruz, Bolivia. Així doncs els mes d'agost el passaré viatjant per Bolivia i Perú amb el Dani, un intercambista que també estava a Escola da Cidade i que també és de Barcelona.

Així doncs aquest és, provablement, l'últim article des del Brasil! Encara hi ha moltes coses per explicar, així que quan torni el blog serà actiu durant una bona temporada, així que espero que no deixeu d'entrar al blog!

Un petonàs a tots els que em seguiu, i fins aviat!

costa verde com meus amigos!

23 de març, São Paulo

Nerviosisme... avui arriben el Key, l'Eli i la Mar, però nomes recullo la Mar, i al Key i a l'Eli els deixem per demà, que iberia els ha deixat penjats a Madrid.

24 de març, São Paulo

Deixo descansar i dormir a la Mar mentre intento deixar més o menys tancat el treball de la uni que tenim entre mans... deixo penjades les companyes uns dies, però la veritat es que els resultats fins al moment son bastant satisfactoris. Quan la Mar es lleva anem al parc de Luz, on hi ha l'antiga estació de tren, i a la Pinacoteca do Estado, que per variar esta mig tancada, però almenys tenen alguna bona exposició, com la de Rotchenko. Finalment anem a recollir al Key i a l'Eli. M'omple d'alegria tenir aquesta gent que estimo tant a prop! Fem sopar català amb els embotits que mons pares m'envien a través d'ells, i ells se sorprenen d'aquesta casa on no para d'entrar gent sense picar a la porta.

25 de març, São Paulo

Amb un dia menys, turisme exprés per la ciutat. Paulista, Oscar Freire, Augusta. I després el centre, la ruta que ja he fet mil vegades però sempre tant sorprenent, plena de contrastos. COPAN, República, Anhangabau, São Bento, Sé, Liberdade. Al vespre, per fer temps i recuperar energies fem una cerveseta al Centro de Amigos do MAM (no penseu malament, MAM no es una associacio d'alcohòlics, es el Museu da Arte Moderna, amb la qual cosa estàvem en un lloc bohemi. Finalment festa a la uni, com sempre una bona festa, i crec que una bona manera de fer turisme pels meus amics, lluny dels recorreguts nocturns mes gringos (gringo = guiri).

26 de març, Ilhabela

Dia de carretera. Esmorzem al COPAN i anem fent camí en un cotxe sense aire condicionat ni direcció assistida. Costa sortit de São Paulo, i sort que es el Key qui porta el cotxe. Arribem a Ilhabela i se'ns fa de nit. Resulta ser tot molt car, i acabem en un càmping que per no tenir no té ni cuina.

27 de març, Ilhabela

Agafem el cotxe i anem cap a la platja de Jabaquara. Els borrachudos (llegir la ch com si fos x, els borrachudos són una especie molt resistent i emprenyadora de mosquits) ens xuclen la sang, però l'entorn val la pena. Dinem tard al petit centre històric i deixem que el dia vagi passant.

28 de març, Ilhabela – Ubatuba

Ens decidim a anar a la platja de Castelhanos a peu, però el camí es ben llarg i ens fallen les energies, així que acabem fent un banyet ens unes cachoeires. Durant la tarda Ilhabela ja té ben poc per oferir, així que agafem un cop més el cotxe direcció Ubatuba. Allà comencem a trobar opcions més econòmiques... i amb piscina!

29 de març, Ubatuba

Anem cap al nord en busca d'alguna platja deserta. Fa mal dia i no ens posarem morenos, però l'espectacle és delirant: la platja completament buida per nosaltres sols, la muntanya i la vegetació que cauen en picat cap al mar, i enormes núvols de tempesta que acaben descarregant sobre nostre. Un cop secs visitem el poble, que resulta ser una localitat d'estiueig semi abandonada ara que no és temporada alta.

30 de març, Ubatuba

Ens sumem a un tour que ens porta en barca a una platja deserta, i passem el dia allà, oblidant preocupacions. Aquest estil de vida es molt sa! Al vespre emprenem el camí cap a Paraty.

31 de març, Paraty

Contractem un altre vaixell, aquest amb ruta per la costa que ens porta cap a paradisíeques platges i illes privades, o a l'inversa o a la vegada. Ens sentim com si fóssim uns joves aburgesats en un anunci d'estiu d Estrella Damm (millor els hauria anat si ens haguessin triat), però aquests tours son del més normal i força assequibles. Tornem cap al hostel i de nit fem unes caipirinhes pel fantàstic centre històric, el principal atractiu de Paraty.

1 d'abril, Paraty – Rio de Janeiro

Al matí anem a la cachoeira do Toboga. Després d'observar-la per totes bandes i decidir que no es perillós el Key i jo ens deixem caure lliscant per la roca com si fos un tobogan. Després fem turisme pel centre històric, un dels centres colonials més interessants i més ben conservats del Brasil. Ens despedim de Paraty i conduim fins a Rio de Janeiro. Allà ens trobem amb el Vinicius, un amic brasiler que vam conèixer quan estava vivint a Barcelona. Ens instal·lem a l'apartament i caiem morts al llit.

2 d'abril, Rio de Janeiro

El Vini esta organitzant sortides turístiques per Rio i pels voltants, així que ens regala un dels seus tours. Ha nascut per a això, no només és un amic encantador, també es un guia atent i amb molt coneixement, i per completar-ho també es un bon fotògraf. Convençuts? Si us passeu per Rio feu un cop d ull a la seva web. Ens prepara un circuit per la naturalesa lluny de les rutes més turístiques. Estem enmig de la selva però no hem sortit de Rio, és el parc natural dins d'una ciutat més gran del món. La primera parada és a la Pedra Bonita, des d'on gaudim d'una panoràmica vista de la ciutat. Fem un camí força fàcil entre la naturalesa i arribem a un lloc molt més tranquil i ben conservat que el Cristo Redentor o el Pão de Açúcar, dos altres miradors massa explotats de la ciutat. Seguim ruta pel parc i parem en una petita cachoeira amagada en un forat sota la roca, on es crea un fantàstic joc d'ombres i raigs de llum reflectits en l'aigua. Sortim del parc per anar cap a la zona Sud de la ciutat, mes enllà de platja d'Ipanema, en una llacuna anomenada la Venècia carioca. Dinem a bon preu en un restaurant a la vora de l'aigua envoltats de cases de luxe. Amb la panxa plena agafem el cotxe de nou per seguir encara més al sud, passant entre una platja llarguíssima i una reserva natural on per sort no han deixat construir. Finalment arribem a una platja de surfistes envoltada de penyasegats per tots costats. Ens endinsem al mar, passem una mica de por per la força de l'aigua i a la sorra recuperem forces amb una aigua de coco.

3 d'abril... en endavant

I fins aquí arriba la meva memòria. Intentava continuar el text tres mesos després del viatge, però no tinc suficient memòria per seguir amb tant detall com fins ara, ni tant temps per dedicar-hi com hi dedicava abans. Aquests diaris de viatge... o els faig al moment o no hi ha manera! El cas és que va ser un plaer tenir al Key, l'Eli i la Mar amb mi coneixent part d'aquest país tant increible!

Fotos... aquesta vegada no hi ha fotos. A l'abril, unes setmanes després de marxessin cap a Barcelona, vam fer una escapada de cap de setmana a la platja. L'última nit a la casa van entrar a robar a la casa on dormíem, i entre d'altres coses es van emportar el meu ordinador i la meva càmera de fotos... vam tenir sort, ningú es va despertar, no volem saber com hauria estat trobar-se cara a cara amb els lladres. De la majoria de coses en tenia còpia de seguretat, així que el desastre "només" ha estat econòmic.

En realitat les fotos del viatge s'han salvat, les tenen el Key, l'Eli i la Mar, així que potser quan torni edito l'entrada per deixar constància gràfica del viatge.

A partir d'ara... tinc intenció de seguir amb el bloc, però crec que abans de tornar només hi haurà un parell d'entrades més al bloc... a veure què surt! Fins aviat!